• Ampurias

  • La Senya

    La Seña o Aceña és una xicoteta aldea edetana murallada ocupada entre els segles VI i II abans de la nostra era. La comunitat de llauradors que l’habitava es dedicava a l’explotació agrícola i ramadera de les terres del seu entorn. En una de les cases es va documentar una almàssera i dues grans pedres per al premsat de l’oliva. Altres activitats econòmiques van estar relacionades amb la transformació i la comercialització del metall. 
    Està situada en una extensa plana, al costat de la rambla de la Seña o Castellarda, que té un flux...
  • Castellet de Bernabé

    Caseriu murallat destinat a l’explotació agrària i ramadera, ocupat entre els segles V i III abans de la nostra era. Va ser la residència, al final d’aquest període, d’una família de l’elit edetana que convivia amb un grup de persones al seu servei.
    El poblat, totalment excavat, ocupa un xicotet relleu poc prominent al nord dels promontoris de Tres Pics, separats dels relleus principals de la serra Calderona per sengles corredors que comuniquen Llíria i Casinos amb el Pla de Bernabé, i que junts conformen el pla cultivat pels seus...
  • Tossal de Sant Miquel

    Gran ciutat habitada entre els segles V i II abans de la nostra era, identificada amb l’antiga Edeta a partir de les cites d’alguns autors clàssics com Claudi Ptolemeu. Va ser el lloc de residència d’una elit aristocràtica i guerrera que controlava un ampli territori en què es disseminaven aldees i caserius dedicats a l’explotació dels recursos agrícoles i ramaders, com ara el Castellet de Bernabé o La Seña, i una xarxa defensiva de fortins, com el Puntal dels Llops.
    Ha sigut excavada i consolidada parcialment, i encara que la...
  • Puntal dels Llops

    Fortalesa per a la defensa i la vigilància del territori edetà ocupada entre els segles V i II abans de la nostra era. Ubicada als contraforts meridionals de la Serra Calderona, va ser la residència d’un aristòcrata, membre de l’elit guerrera eqüestre d’Edeta, la seua família i la gent que depenia d’ella.
    Destaca la seua impressionant muralla, la torre de guaita i un conjunt d’habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l’assentament.
    A més de les activitats militars, les excavacions van mostrar que al...
  • Tòs Pelat

    Oppidum dels segles VI i el IV abans de la nostra era que va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al riu Carraixet, i a pocs quilòmetres del litoral mediterrani, conformat en aquella època per extenses marjals i llacunes.
    Gràcies a la seua posició, entre les grans ciutats d'Edeta i Arse va exercir un paper d'intermediació comercial entre ambdues.
    S'ha excavat la part frontal d'una gran muralla que el delimitava amb torres, i un sector de grans habitatges i part d'un carrer. La muralla i les cases es van...
  • Lloma de Betxí

    A l’oest de la ciutat de València, en el paratge de la Vallesa de Mandor, es troba el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí de Paterna.

    Conegut des de 1928, va començar a excavar-se en 1984 pel SIP, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro. Datat entre el 1800 i el 1300 aC, va ser construït sobre un turó d’escassa altura i conserva les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, i murs de pedra que conserven una alçaria entre 1 i 2’5 metres. L’incendi que el va destruir, fa 3.500...
  • El Molón

    Oppidum sobre un turó ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era, i que va tindre la seua màxima esplendor al segle IV, moment en què va adquirir l’aspecte monumental que el caracteritza. Destaca el complex sistema defensiu que protegeix la part oriental del recinte, del qual es conserven diversos panys de muralla, restes d’una torrassa, la porta principal i diversos antemurals, i també un fossat tallat en la roca. Es conserven així mateix algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna. El conjunt ens ofereix...
  • Los Villares - Kelin

    Les excavacions en Los Villares (Caudete de las Fuentes) es van iniciar en els anys 1950-1960 i des de 1980 estan dirigides per Consuelo Mata, de la Universitat de València.

    El jaciment de Los Villares, identificat com l'antiga ciutat ibèrica de Kelin a partir dels estudis numismàtics, es troba en el terme municipal de Caudete de las Fuentes (València) i té una extensió aproximada de 10 hectàrees. Se situa prop del naixement del riu Madre, en una lloma que s'eleva 800 m.s.n.m., que destaca sobre el pla circumdant. El caràcter estratègic...
  • Cinto Mariano

    Jaciment localitzat al peu d’un abric rocós obert en el marge esquerre del riu Magre, a uns 4 km del nucli urbà de Requena.

    Descobert en la dècada de 1980, el SIP., sota la direcció de Joaquim Juan Cabanilles, ha dut a terme, entre 2000 i 2004, diverses campanyes d’excavació centrades en dos sectors: una àrea d’habitació, determinada per un potent nivell de cendres i carbons, resultat de continuats focs de llar, amb abundants restes de fauna i de ceràmiques, algunes d’elles decorades amb incisions d’estil campaniforme; en...
Back to top