Restauración del mosaico romano de los orígenes de Roma hallado en Benifayó,Restauració del mosaic romà dels orígens de Roma trobat a Benifaió
El paviment es descobrix amb una gran zona de pèrdua que travessa el mosaic en la part central a causa d’unes antigues obres municipals de canalització que van afectar especialment l’emblema central figuratiu policrom, amb el motiu de l’origen de Roma. En algunes parts s’aprecien danys per cremada. Sobre la superfície s’havia depositat una crosta prou generalitzada de tipus calcari, que ocultava en gran manera els dissenys decoratius.
A pesar que els estrats preparatoris es trobaven en bon estat de conservació, la ubicació del paviment i la realització d’obres per a la canalització de Gas Natural van impossibilitar-ne la conservació in situ i es va decidir dur a terme un procés d’extracció i el posterior trasllat al Laboratori del Museu per a la seua restauració. Les diferents fases del procés d’arrancada van ser les següents:
- Anàlisi de l’estat de conservació i de les condicions de l’entorn. Documentació del mosaic.
- Tractaments de neteja superficial amb vaporetta, raspalls i sabó tensioactiu New-Des al 10% en aigua.
- Estudi de les diverses seccions. Eliminació de dues files de tessel·les al voltant de les línies de tall per a afavorir-ne l’arrancada.
- Assecat de la superfície i greixat en dues fases amb dues capes de gasa de cotó i resina K60 al 25% en alcohol etílic.
- Marcatge de les línies de tall i de la numeració de les seccions.
- Tall i separació de les seccions amb mitjans mecànics i col·locació pel revers sobre un suport provisional per al transport al laboratori.
Una vegada feta l’extracció, el següent pas va ser el trasllat a un nou suport, que es va convertir en una operació necessària per a tornar-li al mosaic la cohesió perduda. Els suports mòbils més emprats en restauració són els estratificats de fibra de vidre i resina amb cel·la interna d’alumini en forma de niu d’abella, als quals s’enganxa el mosaic amb un morter natural o sintètic. Siga quina siga l’alternativa triada, el preceptiu és garantir la reversibilitat de la intervenció, per la qual cosa normalment es col·loca un estrat intermedi reversible entre l’original i el nou suport. En el nostre cas es va emprar un morter lleuger aplicat en dues capes i compost de resina sintètica Mowilith DMC2 i microesferes de vidre buides. Les noves planxes de suport estratificades es van preparar a mida i es van adherir al revers del paviment amb resina epoxídica.
A continuació es reprén la intervenció per l’anvers i s’eliminen les teles col·locades per a l’arrancada amb impregnacions d’alcohol etílic. Les incrustacions de carbonat de calci que impedien la lectura correcta del disseny es netegen amb microprojecció, i segons les zones s’empren òxid d’alumini, microesferes de vidre o pols d’ametla. Es recol·loquen sobre un morter natural les línies de tessel·les que s’havien tret durant l’extracció i s’aplica finalment sobre tota la superfície silicat d’etil diluït al 50% en White Spirit.
Una vegada traslladat el mosaic a la sala d’exposició, s’opta per omplir les llacunes amb una mescla de gravetes soltes de color negre i marfil que oferix una vibració, textura i tonalitat molt pròxima a l’original, i s’insinuen les línies principals del dibuix perdudes amb graveta negra, en este cas adherida sobre llistons de fusta.
A pesar que els estrats preparatoris es trobaven en bon estat de conservació, la ubicació del paviment i la realització d’obres per a la canalització de Gas Natural van impossibilitar-ne la conservació in situ i es va decidir dur a terme un procés d’extracció i el posterior trasllat al Laboratori del Museu per a la seua restauració. Les diferents fases del procés d’arrancada van ser les següents:
- Anàlisi de l’estat de conservació i de les condicions de l’entorn. Documentació del mosaic.
- Tractaments de neteja superficial amb vaporetta, raspalls i sabó tensioactiu New-Des al 10% en aigua.
- Estudi de les diverses seccions. Eliminació de dues files de tessel·les al voltant de les línies de tall per a afavorir-ne l’arrancada.
- Assecat de la superfície i greixat en dues fases amb dues capes de gasa de cotó i resina K60 al 25% en alcohol etílic.
- Marcatge de les línies de tall i de la numeració de les seccions.
- Tall i separació de les seccions amb mitjans mecànics i col·locació pel revers sobre un suport provisional per al transport al laboratori.
Una vegada feta l’extracció, el següent pas va ser el trasllat a un nou suport, que es va convertir en una operació necessària per a tornar-li al mosaic la cohesió perduda. Els suports mòbils més emprats en restauració són els estratificats de fibra de vidre i resina amb cel·la interna d’alumini en forma de niu d’abella, als quals s’enganxa el mosaic amb un morter natural o sintètic. Siga quina siga l’alternativa triada, el preceptiu és garantir la reversibilitat de la intervenció, per la qual cosa normalment es col·loca un estrat intermedi reversible entre l’original i el nou suport. En el nostre cas es va emprar un morter lleuger aplicat en dues capes i compost de resina sintètica Mowilith DMC2 i microesferes de vidre buides. Les noves planxes de suport estratificades es van preparar a mida i es van adherir al revers del paviment amb resina epoxídica.
A continuació es reprén la intervenció per l’anvers i s’eliminen les teles col·locades per a l’arrancada amb impregnacions d’alcohol etílic. Les incrustacions de carbonat de calci que impedien la lectura correcta del disseny es netegen amb microprojecció, i segons les zones s’empren òxid d’alumini, microesferes de vidre o pols d’ametla. Es recol·loquen sobre un morter natural les línies de tessel·les que s’havien tret durant l’extracció i s’aplica finalment sobre tota la superfície silicat d’etil diluït al 50% en White Spirit.
Una vegada traslladat el mosaic a la sala d’exposició, s’opta per omplir les llacunes amb una mescla de gravetes soltes de color negre i marfil que oferix una vibració, textura i tonalitat molt pròxima a l’original, i s’insinuen les línies principals del dibuix perdudes amb graveta negra, en este cas adherida sobre llistons de fusta.