Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya.
Francesc Xavier Oms Arias
Maria Àngels Petit Mendizábal
F. J. López Cachero
2016
[page-n-1]
Del neolític a l’edat del bronze en el Mediterrani occidental.
Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver.
tV sIp 119, València, 2016, p. 491-499.
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial
i art (macro)esquemàtic a Catalunya
F. X. Oms Arias, M. À. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Serveixi aquest article, que tracta un tema que li és car,
d’homenatge a l’amic i mestre Bernat Martí.
resum
Es presenten algunes ceràmiques amb decoracions figuratives corresponents al neolític antic inicial de Catalunya i motius
pintats en abrics que correspondrien al mateix àmbit simbòlic i cronocultural. D’igual manera es planteja la problemàtica a
l’hora de caracteritzar aquest fenomen, que podria suposar l’assimilació de gran part de l’art esquemàtic, tradicionalment situat
en períodes posteriors a aquest moment. Es discuteixen les dades cronològiques aportades per les datacions absolutes lligades
a les ceràmiques objecte d’estudi, així com la distribució geogràfica tant dels jaciments com dels abrics pintats.
paraules clau:
neolític antic inicial, art esquemàtic, ceràmica cardial/impresa, Catalunya.
résumé
Nous présentons des céramiques avec décors figuratifs du Néolithique ancien initial de la Catalogne et des représentations
peintes en abris qui pourraient correspondre au même phénomène symbolique et à la même période cronoculturelle. On aborde
aussi la problématique de la caractérisation de ce phénomène, qui pourrait impliquer l’assimilation d’une grande partie de l’art
schématique, traditionnellement attribué aux périodes plus récents. Les données chronologiques fournies par les datations
absolues liées à la céramique objet d’étude sont aussi discutées, ainsi que la répartition géographique des sites avec céramique
à décor figuré et des abris peints.
mots clés
: Néolithique ancien, art schématique, céramique cardial/imprimé, Catalogne.
1. INTRODUCCIÓ
Fa poc més de trenta anys es descobriren per a l’arqueologia un
conjunt de pintures que foren estudiades i publicades sota l’epígraf
d’art macroesquemàtic (Hernández i Segura, 1985). L’apel·latiu
feu fortuna. D’igual manera ben aviat es comprovà la inqüestionable semblança d’aquelles figures antropomorfes amb algunes
representacions figuratives de la ceràmica impresa valenciana
(Martí i Hernández, 1988). A partir d’aquest moment, i a banda de permetre la datació indirecta de l’art recentment descobert,
s’anaren albirant d’altres similituds entre les representacions pintades que acompanyaven els antropomorfs (ziga-zagues, punts,
corones, estel·liformes) i les sanefes cardials i alguns motius relativament freqüents impresos com els umbons que equivaldrien
als punts pintats i d’altres més rars (estel·liformes i animalístics).
Finalment s’arribà a la conclusió que les barroques decoracions
impreses de la ceràmica dels primers neolítics peninsulars podien
tenir una lectura de caire simbòlic que les allunyava del mer sentit
decoratiu (Martí i Juan Cabanilles, 2002). D’ençà llavors i fins el
present no s’ha deturat la recerca sobre aquestes qüestions augmentant el seu nombre i la seva distribució geogràfica.
Un punt d’inflexió en la recerca fou sens dubte la descoberta i publicació dels còdols decorats procedents del nivell cardial de la cova de Chaves (Utrilla i Baldellou, 20012002; Utrilla et al., 2008). Entre aquests hi trobem tres
“orants”, en especial un de molt clar, i d’altres representacions (estel·liformes, punts, ratlles, etc.) que també han trobat
els seus paral·lels en l’art macroesquemàtic. La descoberta
va permetre ampliar la geografia de l’art del neolític antic
inicial.1 Utrilla, en parlar-ne, posa en relació els “orants” de
Chaves amb un “orant” pintat de la cova del Tabac; d’igual
manera comenta un fragment de ceràmica de la cova del Vidre
amb representacions de ziga-zagues i d’aquesta manera introdueix l’existència a Catalunya d’art macroesquemàtic i de
ceràmica impresa amb motius paral·lelitzables a les pintures
(Utrilla, 2012). Hem de dir, però, que ja amb anterioritat Martí i Juan Cabanilles havien comentat un vas de la cova Gran
de Montserrat en el mateix sentit (2002).
1
Denominem neolític antic inicial les fases c. 5500-5000 cal BC prèvies a l’Epicardial.
491
[page-n-2]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Fig. 1. Distribució de jaciments amb ceràmiques amb motius figuratius del neolític antic inicial (■) i dels abrics amb pintures (●) esmentats
en el text: 1. Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca); 2. Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix); 3. cova Gran (Collbató); 4.
cova del Toll (Moià); 5. cova de l’Or (Sant Feliu del Llobregat); 6. la Draga (Banyoles); 7. cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí);
8. cova del Vidre (Roquetes); 9. cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga); 10. cova Joan d’Os (Tartareu); 11. cova dels Vilasos (Os de
Balaguer); 12. cova del Tabac (Camarasa); 13. Les Aparets (Alòs de Balaguer); 14. Antona (Artesa de Segre); 15. Pedra de les Orenetes
(La Roca del Vallès); 16. Portell de les Lletres (Montblanc); 17. Mas del Gran (Montblanc); 18. Britus (Montblanc); 19. abric de Gallicant
(Cornudella de Montsant).
Finalment s’han incorporat diversos motius (com ara els ramiformes) que apareixen en ceràmiques impreses o no i que
trobarien el seu paral·lel en les representacions de l’art esquemàtic peninsular (Hernández i Hernández, 2013), atribuïdes tradicionalment a períodes més tardans del neolític i àdhuc de les
edats dels metalls. L’ampliació de motius amb paral·lels tant
a l’epicardial (Ten, 1979; Flors, 2009; Garcia Borja i Aguilella, 2013; Utrilla, 2013) com en el bronze inicial (Maya i Petit,
1986) desvirtua, al nostre entendre, la força de correspondència
cronocultural entre el macroesquemàtic i les ceràmiques impreses del neolític antic inicial. Per això no els tenim en compte.
492
2. LES EVIDÈNCIES EN TERRITORI CATALÀ
Un dels problemes que es presenta en el cas català a l’hora
d’identificar tant les ceràmiques com els seus paral·lels
pintats (tot i que extrapolable a altres territoris del llevant
peninsular) és el de quins motius considerem com a vàlids
per establir-ne la concordança. Pensem que limitar-nos a
uns motius concrets permet observar millor fins a quin punt
els indrets amb aquestes pintures i la procedència dels individus ceràmics amb decoracions figurades es corresponen
geogràficament (fig. 1).
[page-n-3]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
Fig. 2. Materials ceràmics esmentats al text: 1-2. Guixeres de Vilobí; 3. cova Joan d’Os; 4. Esquerda de les Roques del Pany; 5. cova
Colomera; 6. cova de la Font Major; 7-8. cova del Vidre; 9, 13 i 15. cova Gran de Collbató; 10. cova del Toll; 11-12. la Draga; 14. cova de
l’Or. Les fotografíes procedeixen de Oms (2014), excepte les de la Cova del Vidre (Bosch, 2009) i de la Cova Gran (Fons del Museu de
l’Abadia de Montserrat). Els dibuixos de la Draga procedeixen de Bosch et al. (2011), el de la cova Gran de Collbató de Baldellou et al.
(1989) i el de la cova de l’Or de Granados (1981).
2.1. les ceràmIques
Ja a la tesi doctoral d’un de nosaltres (F.X.O.) s’abordà tot i
que de manera colateral, la qüestió de las ceràmiques amb motius figuratius (Oms, 2014: 393-399) i es mostraren algunes
evidències ceràmiques que presentarien decoracions impreses
figurades i/o assimilables a les publicades en altres indrets del
llevant peninsular. En aquest sentit es van descriure un seguit
d’efectius corresponents a diversos jaciments a partir dels 32
conjunts estudiats. En la recopilació que ara presentem n’hem
afegit algun més. En total tractem 14 vasos diferents (7 amb
antropomorfs (dos d’ells d’un mateix vas), una corona, 4 amb
motius solars, un amb una garlanda, un amb un zoomorf i un
amb un geomètric) (fig. 2).
493
[page-n-4]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Endemés del casos de la cova del Vidre i de la cova Gran
de Collbató que hem mencionat, un altre motiu figuratiu ja havia estat comentat per Utrilla (2013), concretament la probable
corona o cap d’un antropomorf de la cova Colomera, fragment
ceràmic que havia estat publicat per un de nosaltres (Oms,
2008). A continuació en parlarem de tots ells.
pretat com un motiu solar (Oms, 2008) sinó, i ja ho apuntà
Utrilla encertadament, com el cap d’un orant del que surten
uns raigs o bé una corona relacionada amb un antropomorf
(Utrilla, 2013) (fig. 2.5).
2.1.1. Antropomorfs i corones
A la cova de la Font Major tenim un únic fragment ceràmic decorat amb boquique a base de franges horitzontals i inclinades
que convergeixen cap un motiu circular incomplert que podria
tractar-se d’un motiu solar (fig. 2.6). Al jaciment de La Draga
s’ha localitzat un fragment decorat amb pinta. Es tracta d’un
motiu que s’articula a partir d’un mugró al redós del qual es
disposa un cercle del que surten faixes d’impressions rectilínies
descendents i ascendents al costat de les quals hi veiem sengles
triangles invertits. Ho interpretem com un motiu solar (fig.
2.11). A la cova de Joan d’Os s’exhumà un fragment en el que
s’entreveu una decoració molt incomplerta a base d’una possible garlanda amb boquique i sota un motiu solar de perímetre
sinuós o meandriforme (fig. 2.3). Un altre exemple el trobem a
la cova Gran de Collbató; tres fragments formen un motiu circular realitzat amb cardial arrossegat al voltant d’un botó aplicat. Limita aquests cercles concèntrics un seguit d’impressions
cardials obliqües. Al voltant d’aquestes s’articulen una sèrie de
franges en diferents sentits (fig. 2.9).
En primer lloc hem de dir que cap jaciment de Catalunya
ha proporcionat una ceràmica amb una representació complerta i clara d’un antropomorf. En tots els casos es tracta
de fragments, sovint petits, que permeten entreveure parcialment figuracions que podrien assimilar-se a antropomorfs
i poca cosa més. Així tenim quatre fragments d’un mateix
vas procedent de les Guixeres de Vilobí amb una decoració
de cardial oblic que representa un motiu vertical format per
un cos massís envoltat de traces obliqües impreses a la part
superior i inferior i d’un espigat lateral (fig. 2.1); tot i que
la complicada orientació de la peça no permet assegurar-ne
la representació podria tractar-se d’una part d’un antropomorf. D’igual manera la cova del Toll lliurà dos fragments
d’un mateix vas amb tècnica incisa, cardial oblic i umbó que
representaria un cos vertical central, en bona part desaparegut, i dos sanefes en garlanda que podrien correspondre a dos
braços aixecats (fig. 2.10 ). També la cova Gran proporcionà
un gran fragment d’un vas amb coll destacat decorat amb un
cordó i impressions cardials obliqües que conformarien un
tronc del que sortirien extremitats en ziga-zaga (fig. 2.13).
Aquest fragment és el que fou citat com un possible antropomorf per Martí i Juan Cabanilles com hem dit més amunt.
Podria tractar-se d’un antropomorf del tipus “cama-obert”
descrit per Utrilla (2013). La cova del Vidre ha proporcionat també dos vasos amb decoració figurada. Un d’ells està
decorat a base de cardial oblic i impressió simple. El motiu
apareix incomplert i podria ser un antropomorf amb el tronc
central vertical del que surten dos braços alçats de tendència
rectilínia. També hi podem veure tres dits o l’esquematització
de la mà estesa del braç esquerra (fig. 2.15). El segon (Bosch,
2010) correspon al mencionat per Utrilla i integrat per aquesta dins dels antropomorfs “cama-oberts” (2013). Es tracta
d’un exemplar de vas mitjà amb perfil en “S”; al centre del
vas s’hi desenvolupa un motiu complex realitzat amb cardial
oblic i impressió simple. Es pot definir com un tronc vertical
que neix i mor en sengles franges horitzontals incises-impreses. Del cos surten tres parelles de extremitats en ziga-zaga
de desenvolupament horitzontal. Al fragment mencionat per
Utrilla cal afegir-ne un altre de representació idèntica i pertanyent al mateix vas (fig. 2.7 i 8 ). Granados publicà (1981:
149) diversos materials procedents de la cova de l’Or entre
els que destaca un fragment amb decoració impresa cardial
oblic en les que es poden veure dos troncs verticals dels que
surten en forma de ziga-zagues probables extremitats superiors i inferiors que s’ajunten (fig. 2.14), novament del tipus
antropomorf “cama-obert”. Probablement relacionada amb
un antropomorf, la cova Colomera lliurà un petit fragment
informe imprès amb un mínim de tres cercles concèntrics, del
més exterior dels quals surten vuit raigs que no completen
la totalitat del cercle. Per tant el conjunt no pot ser inter494
2.1.2. Motius solars o estel·liformes
2.1.3. Altres
En els registres que hem analitzat recentment a Catalunya (Oms,
2014), hem notat la presència molt habitual de motius en chevron, en ziga-zaga, en meandre o en d’altres figures geomètriques que, en alguns casos, podrien tenir cabuda en aquest treball
(balma de l’Espluga, cova del Bolet, cova de la Valldan, cova de
la Toralla o la Vinya d’en Pau entre molts d’altres). No obstant,
considerem que és quelcom massa estès i per tant, seria molt
agosarat per part nostra proposar-los tots com a figuracions.
Esmentarem només tres exemples, que considerem interessants
i representatius, i que podrien tenir una “explicació” figurativa.
Procedent de La Draga es recuperà un fragment ceràmic
amb decoració geomètrica que forma una retícula inacabada
que en alguns punts recorda un motiu reticulat (fig. 2.12). De
l’Esquerda de les Roques del Pany disposem de tres fragments
que formen part d’un mateix vas. Per sota d’una franja horitzontal impresa, s’hi reprodueix un motiu que clarament representa
un meandre (fig. 2.4).
Per últim, destacarem la presència d’un possible zoomorf
a les Guixeres de Vilobí (fig. 2.2), on mitjançant una tècnica
cardial obliqua en diferents posicions, podria representar una
cornamenta.
2.2. els motIus pIntats
2.2.1. Antropomorfs i corones
En l’art esquemàtic de Catalunya hi ha figures antropomorfes
de cos cilíndric i robust que s’allunyen dels esquemes de representació humana de l’art llevantí. D’igual manera no es corresponen amb les formes de les figures antropomorfes “clàssiques”
esquemàtiques que podrien assimilar-se als ramiformes o a figures molt simples com ara les creus.
[page-n-5]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
Dels antropomorfs de cos cilíndric quan en podem identificar el sexe aquest és masculí, cas dels dos del Mas del Gran (fig.
3.1) i dels dos de Britus II (fig. 3.2). També ens trobem cossos
cilíndrics i robustos formant sèries a Les Aparets II (fig. 3.3 ).
Sovint la literatura els ha anomenat digitacions per considerar
que eren simples traços realitzats amb els dits seguint un ritme
vertical paral·lel. No obstant això, en alguna ocasió podem distingir-ne l’aspecte antropomorf com ara a l’abric de Gallicant
(fig. 3.4). També considerem que és antropomòrfica una figura
del Portell de les Lletres (fig. 3.5); tot i trobar-se molt malmesa
aquesta figura conserva un braç dret aixecat i s’acompanya al
costat esquerre d’ un seguit de traços verticals.
Molt més clara i al nostre entendre amb inqüestionables
paral·lels en l’art anomenat macroesquemàtic és la representació de la cova del Tabac. Es tracta d’un antropomorf
amb els dos braços aixecats i acabats en mans en forma de
bola. S’acompanya a dreta i esquerra d’un seguit de traços
verticals i ondulants rematats amb boles que semblen repetir-se de manera equidistant (fig. 4.1). Val a dir que aquest
antropomorf ja ha estat datat al neolític antic tot comparant-
lo amb les representacions humanes pintades en els còdols
(Ch.92.13A?Ib.66) i en un bloc (Ch. 92.203) procedents de la
Cova de Chaves (Bastarás) amb els qui té similituds enormes
(Utrilla i Baldellou, 2001-02). Malauradament la millor representació rupestre d’art del neolític més antic de Catalunya
es troba malmesa per grafits moderns.
A les Aparets IV (fig. 3.6) hi trobem una figura en forma de la
lletra grega “phi” que podria ser perfectament la part superior d’un
antropomorf amb els braços aixecats. El còdol (Ch.13B’.170.48) de
Chaves té una representació que també ha estat interpretada com
una “phi”. Considerem, però agosarat encabir totes les figures en
“phi” de l’art esquemàtic (com les de Mas d’en Carles, o cova de
les Creus, ambdós a Montblanc) en una única fase cronològica, com
també les figures en forma de creu, feixos o ramiformes per molt
que aquests motius apareguin en els còdols pintats de Chaves.
També podríem posar algunes objeccions al conjunt
d’antropomorfs que ara presentem. Per exemple, els dos de Mas
del Gran que agafen amb ambdues mans un objecte allargat de
difícil identificació i que endemés semblen acompanyar-se de
diversos quadrúpedes que semblen realitzats per una mateixa
Fig. 3. Pintures de possibles antropomorfs: 1. Mas del Gran; 2. Britus II; 3. Les Aparets II; 4. Abric de Gallicant; 5. Portell de les Lletres;
6. Les Aparets IV. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990 i 1994).
495
[page-n-6]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Fig. 4. Panell pintat de la Cova del Tabac (Camarasa). Il·lustració de DDAA (1990).
Fig. 5. Motius en “corona”: 1 i 2. Portell de les Lletres; 3. Antona III. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990 i 1994).
mà. Sovint podríem confondre alguns d’aquests cossos rectangulars, amb pocs trets humans, amb simples bandes verticals.
No obstant això els hem volgut reunir i presentar.
Pel que fa als semicercles radiats o “corones” les trobem
abastament representades al Portell de les Lletres ( fig. 5.1 i 2)
isolades o formant part d’un complex motiu en el que se’n troben tres. També ho és la representació d’un cercle seguit per
dos traços verticals que surten de la seva part inferior i que es
localitza al panell d’Antona III (fig. 5.3).
496
2.2.2. Estel·liformes i cercles concèntrics
Dins d’aquest capítol en trobem una representació molt clara
a la cova del Tabac (fig. 4.2). Està pintada amb la mateixa tonalitat ataronjada-vermellosa de l’antropomorf abans esmentat
i tal vegada tot el conjunt pintat d’aquesta cova podria formar
part d’una mateixa composició. Un estel·liforme molt semblant
el trobaríem en un dels còdols pertanyents a Chaves (Ch. 90.
11E.138.15).
[page-n-7]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
2.2.3 Altres
Sempre ha estat conceptuat com un motiu serpentiforme el que
apareix a la Pedra de les Orenetes. Dins del mateix panell hi ha
un altra representació semblant, però més curta i dues més verticals. Es tracta d’un element únic en tota la iconografia de pintura
rupestre catalana. Les representacions en ziga-zaga s’han associat
a l’art macroesquemàtic, però aquestes acostumen a aparèixer en
un nombre repetitiu. Com hem vist a la Pedra de les Orenetes
apareixen ziga-zagues verticals i horitzontals. El conjunt es troba
en molt mal estat de conservació. Tot i amb això podem dir que
les ziga-zagues verticals i la gran ziga-zaga horitzontal són del
mateix color castany-vermellós (fig. 7.1 i 2), mentre que la més
petita horitzontal és de color ataronjat. (fig. 7.3).
3. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA (fig.1)
Fig. 6. Motius de cercles concèntrics: 1. Els Vilasos; 2 i 3. Antona
II. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990).
Pel que fa als motius de cercles, a la cova dels Vilasos o
dels Vilars (fig. 6.1) n’hi podem veure un fet amb quatre cercles
concèntrics incomplerts. A Antona II (fig. 6.2 i 3 ) hi trobem dos
cercles amb un doble anell concèntric.
No podem isolar les evidències suara aportades d’àmbits geogràfics més extensos com ara el Prepirineu o la vall Segre-Cinca, els quals se situen també a la comunitat autònoma d’Aragó
(Utrilla, 2013).
La relació geogràfica més evident i ja advertida per Utrilla (2012) és la de l’orant de la cova del Tabac amb el fragment ceràmic de la cova Colomera. Ambdós jaciments es
troben a una distància molt reduïda i dins el mateix context
geogràfic (Segre-Serralada del Montsec). En el mateix sentit, els motius pintats d’Antona també podrien tenir relació
amb el motiu solar de la ceràmica de la cova Joan d’Os atesa
la seva proximitat. Cal remarcar que a la cova del Tabac,
a més de les pintures ja esmentades, també s’hi documen-
Fig. 7. Panell pintat de la Roca de les Orenetes (La Roca del Vallès). Il·lustració de DDAA (1994).
497
[page-n-8]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
ten un mínim de 22 vasos decorats amb clares analogies als
conjunts de la cova Colomera i de la cova Joan d’Os (Oms,
2014). No obstant, entre el registre disponible, no es troba
cap ceràmica amb figuracions.
Fora d’aquestes relacions de proximitat i temàtica la resta
de distribucions de ceràmiques i de motius pintats no sembla correspondre’s massa geogràficament. En un àrea amb alta
densitat de ceràmiques figuratives com és el prelitoral central
(Guixeres, Or, Toll, Gran de Collbató), hi ha també la presència de llocs pintats amb trets esquemàtics, tot i que els motius
allà documentats no semblen tenir relació amb les ceràmiques
figuratives. Al Vallès, la Pedra de les Orenetes apareix isolada
i només sembla presentar afinitats amb L’Esquerda de les Roques del Pany situada força distant. A la Conca de Barberà, els
nombrosos exemples d’art esquemàtic als voltants de Montblanc només troben proximitat amb el fragment figuratiu de
la Font Major.
Com veiem la coincidència és escassa, tot i que pensem que
la cerca aprofundida dels registres podria completar el mapa i
millorar la possible relació geogràfica.
4. LA CRONOLOGIA
Els jaciments dels quals procedeixen les ceràmiques tractades
en aquest treball, compten en algunes ocasions, amb datacions
radiocarbòniques. A les Guixeres de Vilobí i a la cova del Toll
n’hi ha de disponibles que es localitzen en el primer tram de la
seqüència catalana del neolític antic. La resta de conjunts datats es situen dins una fase avançada del neolític antic inicial:
la cova de la Font Major, la Draga, la cova del Vidre i la cova
Colomera en són els exemples disponibles (taula 1).
Observem un mínim de dues tradicions culturals a Catalunya. Per una banda, els fragments de la cova Colomera s’integren
bé dins el neolític antic de ceràmiques impreses/boquique, mentre que la resta de fragments/jaciments ben datats es relacionen de manera més clara amb la tradició cardial. Els individus/
jaciments sense estratigrafia ni datació absoluta segueixen la
mateixa pauta: les evidències de la cova de l’Or i de la cova
Gran de Collbató s’integren dins de l’esfera cardial, mentre que
la de la cova Joan d’Os presenta clares analogies amb la cova
Colomera (Oms, 2014).
Per tant, podem veure com les ceràmiques amb motius figuratius que trobem a Catalunya apareixen des del primer moment del
neolític i també en un estadi més avançat del neolític antic, sempre
dins del que hem anomenat neolític antic inicial (c. 5500-5000 cal
BC) anterior a l’epicardial; els veiem tant en conjunts de clares analogies cardials com vinculades al neolític continental (Oms, 2014).
5. CONCLUSIONS
Hem presentat un conjunt de ceràmiques en les quals observem
motius figuratius amb el ben entès que, donada l’alta fragmentació dels vasos, sovint resulta molt difícil descriure’ls i assegurar-ne la representació figurada. Podríem haver-ne afegit algunes més, amb motius verticals que recorden elements de tipus
vegetal, chevrons, en ziga-zaga, en meandre o en d’altres figures
geomètriques, però hem preferit ser prudents al respecte. Estem
segurs que en un futur algunes de les ceràmiques ara presentades es rebutjaran i d’altres s’afegiran a l’inventari.
Pel que fa als motius pintats que hem triat són aquells que
hem pogut paral·lelitzar amb les decoracions ceràmiques comentades. També aquí hem procurat ser restrictius per tal de
ser el més rigorosos possibles. Si en un futur s’afegeixen nous
motius ceràmics probablement podran sumar-se noves pintures.
Per exemple els denominats pectiniformes verticals o els ramiformes podrien associar-se als abans esmentats possibles motius
vegetals. També succeeix el mateix amb alguna representació
de triangles com ara els de Britus I i II (DDAA, 1994).
Pensem que hi ha representacions com ara “l’orant” de la
cova del Tabac que són inqüestionables i estilísticament molt
semblants a les representacions de Chaves tot prefigurant una
possible “província” estilística prepirinenca amb característiques
pròpies respecte del macroesquemàtic “clàssic” alacantí.
Certament queda molt camí per recórrer. Nosaltres només
hem volgut presentar alguns elements per tal d’iniciar-ne el debat i sobretot la cerca. La revisió dels vells fons i de les ceràmiques procedents d’excavacions recents que no hem pogut consultar, segur que forniran nous exemples d’elements figuratius
que contribuiran a fixar aquest fenomen, cronoculturalment ben
establert, del neolític antic inicial de Catalunya. Segurament llavors es podrà dibuixar també millor la geografia de la “província” cultural del nord-est peninsular.
Taula 1. Datacions radiocarbòniques de jaciments amb ceràmiques que tenen motius figuratius.
Jaciment
Mostra
Referència
Data BP
Var.
Cal BC 2σ
Bibliografia
Guixeres A
Toll IIb
Toll IIb
Font Major Ig
Draga E5 fogar
Draga sector B
Draga sector C
Vidre II-fogar
Colomera CE14
Colomera CE13
Colomera CE12
Ovis aries
Ovis aries
Ovis aries
Ovis aries
Llavor
Llavor
Llavor
Carbons
Triticum a/d
Triticum a/d
Buxus s.
OxA-26069
OxA-26070
OxA-26071
Beta-317705
OxA20234
OxA20232
Beta278256
Beta58934
OxA-23634
Beta-240551
Beta-248523
6458
6425
6390
6310
6127
6121
6170
6180
6170
6150
6020
38
35
34
40
33
33
40
90
30
40
40
5485 - 5342
5474 - 5330
5469 - 5315
5367 - 5215
5210 - 4981
5208 - 4961
5221 - 5000
5326 - 4851
5216 - 5031
5216 - 4993
5011 - 4799
Oms et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Bosch et al., 2011
Bosch et al., 2011
Bosch et al., 2011
Morales et al., 2010
Oms et al., 2012
Oms et al., 2012
Oms et al., 2012
498
[page-n-9]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
NOTA
Aquest treball ha estat dut a terme en el marc dels projectes
2014SGR-108 de la Generalitat de Catalunya, HAR2011-26193
del Ministerio de Ciencia e Innovación i HAR2013-48010-P del
Ministerio de Economía y Competitividad. Agraïm als organitzadors d’aquest homenatge la oportunitat de participar-hi amb el
present treball.
BIBLIOGRAFIA
BALDELLOU, V.; MESTRES, J.; MARTÍ, B. i JUAN CABANILLES, J. (1989): El neolítico antiguo. Los primeros agricultores y ganaderos en Aragón, Cataluña y Valencia. Diputación de
Huesca, 166 p.
BOSCH, J. (2010): “Representaciones antropomorfas muebles del
neolítico en Cataluña: primeros ídolos oculados”. A C. Cacho,
R. Maicas, J.A. Martos i E. Galán (coord.): Ojos que nunca se
cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas (Madrid,
2009). Museo Arqueológico Nacional, Madrid, p. 13-38.
BOSCH, À.; CHINCHILLA, J. i TARRÚS, J. (2011): El poblat lacustre del neolític antic de la Draga. Excavacions 2000-2005. Generalitat de Catalunya (Monografies del CASC 9), Girona, 256 p.
CEBRIÀ, A.; FONTANALS, M.; MARTÍN, P.; MORALES, J.I.;
OMS, F.X.; RODRÍGUEZ-HIDALGO, A.; SOTO, M. i VERGÉS,
J.M. (2014): “Nuevos datos para el Neolítico antiguo del NE
peninsular procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y
de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí, Tarragona)”.
Trabajos de Prehistoria, 71 (1), Madrid, p. 137-148.
DDAA (1990): Inventari del Patrimoni arqueològic de Catalunya.
Corpus de Pintures rupestres. Volum I, La Conca del Segre.
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 13 fasc.
DDAA (1994): Inventari del Patrimoni arqueològic de Catalunya.
Corpus de Pintures rupestres. Volum II, Àrea Central i
Meridional. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 19 fasc.
FLORS, E. (2009): “Los materiales cerámicos neolíticos en Costamar”. A E. Flors (coord.): Torre la Sal (Ribera de Cabanes,
Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria
hasta el medioevo. Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques, Diputació de Castelló (Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8), Castelló, p. 271-299.
GARCIA BORJA, P. i AGUILELLA, G. (2014): “El vas decorat”.
A G. Aguilella, D. Roman, P. Garcia Borja (ed.): La Cova dels
Diablets (Alcalà de Xivert, Castelló). Prehistòria a la serra
d’Irta. Diputació de Castelló, Castelló, p. 17-28.
GRANADOS, O. (1981): “Notas sobre el neolítico en la Cueva de
l’Or (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona)”. El Neolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat (Montserrat 1980). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Tortosa, p. 145-160.
HERNÁNDEZ PÉREZ, M.S. i SEGURA MARTÍ, J.M. (1985):
Pinturas rupestres esquemáticas en las estribaciones de la Sierra de Benicadell, Vall d’Albaida (Valencia). Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 82), Valencia, 76 p.
HERNÁNDEZ, G. i HERNÁNDEZ, M.S. (2013): “Art rupestre a
l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kioto”.
Catalan Historical Review, 6, Barcelona, p. 129-146.
MARTÍ, B. i HERNÁNDEZ, M.S. (1988): El Neolític Valencià. Art
rupestre i cultura material. Servei d’Investigació Prehistòrica,
Diputació de València, València, 114 p.
MARTI, B. i JUAN CABANILLES, J. (2002): “La decoració
de les ceràmiques neolítiques i la seua relació amb les pintures rupestres dels abrics de la Sarga”. A M. Hernández i J.M.
Segura (coords.): La Sarga. Arte rupestre y territorio. Ajuntament d’Alcoi i Caja de Ahorros del Mediterráneo, Alcoi,
p. 147-170.
MAYA, J.L. i PETIT, M.A. (1986): “El grupo del Nordeste. Un
nuevo conjunto de cerámicas con boquique en la Península Ibérica”. Anales de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de
Murcia, 2 , Murcia, p. 49-71.
MORALES, J.I.; FONTANALS, M.; OMS, F.X. i VERGÉS,
J.M. (2010): “La chronologie du Néolithique ancien cardial du
nord-est de la Péninsule Ibérique. Datations, problématique et
méthodologie”. L’Anthropologie, 114, París, p. 427-444.
OMS, F.X. (2008): “Caracterització tècnica, tipològica i cronològica
de les ceràmiques del Neolític antic de la Cova Colomera
(Prepirineu de Lleida)”. Archivo de Prehistoria Levantina,
XXVII, València, p. 51-80.
OMS, F.X. (2014): La neolitització del nord-est de la Península
Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses c. 5600-4900 cal BC. Tesis doctoral, Universitat
de Barcelona, 472 p.
OMS, F.X.; PETIT, M.A.; MORALES, J.I. i GARCÍA, M.S.
(2012): “Le processus de néolithisation dans les Pyrénées orientales. Occupation du milieu, culture matérielle et chronologie”.
Bulletin de la Société Préhistorique Française, 109 (4), París,
p. 651-670.
OMS, F.X.; ESTEVE, X.; MESTRES, J.; MARTÍN, P. i MARTINS,
H. (2014): “La neolitización del nordeste de la Península Ibérica:
datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire
libre del Penedès”. Trabajos de Prehistoria 71 (1), Madrid,
p. 43-56.
TEN, R. (1979): “Aproximació a l’estudi del neolític antic final al
Vallès”. Pyrenae 15-16, Barcelona, p. 21-41.
UTRILLA, P. (2012): “Caminos para el neolítico aragonés. La
aportación del radiocarbono y del arte rupestre”. A M. Borrell,
F. Borrell, J. Bosch, X. Clop i M. Molist (ed.): Congrés Internacional Xarxes al Neolític (Gavà-Bellaterra 2011). Ajuntament
de Gavà, Gavà, p. 555-563.
UTRILLA, P. (2013): “Arte esquemático en la cuenca del Ebro
2: extensión, paralelos muebles y yacimientos asociados”. A J.
Martínez i M. Hernández (ed.): II Congreso de Arte Rupestre
Esquemático en la Península Ibérica (Comarca de los Vélez,
2010). Grupo de Desarrollo Rural de los Vélez, Almería, 2010,
p. 223-242.
UTRILLA, P. i BALDELLOU, V. (2001-2002): “Cantos pintados
neolíticos de la Cueva de Chaves (Bastaras, Huesca)”. Saldvie,
II, Zaragoza, p. 45-126.
UTRILLA, P.; LORENZO, J.I.; BALDELLOU, V.; SOPENA, M.C.
i AYUSO, P. (2008): “Enterramiento masculino en fosa, cubierto
de cantos rodados, en el Neolítico antiguo de la Cueva de Chaves”. A M.S. Hernández, J.A. Soler i J.A. López Padilla (ed.): IV
Congreso del Neolítico Peninsular (Alacant, 2006), vol. 2. Museo
Arqueológico de Alicante - MARQ, Alacant, p. 131-140.
499
[page-n-10]
Del neolític a l’edat del bronze en el Mediterrani occidental.
Estudis en homenatge a Bernat Martí Oliver.
tV sIp 119, València, 2016, p. 491-499.
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial
i art (macro)esquemàtic a Catalunya
F. X. Oms Arias, M. À. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Serveixi aquest article, que tracta un tema que li és car,
d’homenatge a l’amic i mestre Bernat Martí.
resum
Es presenten algunes ceràmiques amb decoracions figuratives corresponents al neolític antic inicial de Catalunya i motius
pintats en abrics que correspondrien al mateix àmbit simbòlic i cronocultural. D’igual manera es planteja la problemàtica a
l’hora de caracteritzar aquest fenomen, que podria suposar l’assimilació de gran part de l’art esquemàtic, tradicionalment situat
en períodes posteriors a aquest moment. Es discuteixen les dades cronològiques aportades per les datacions absolutes lligades
a les ceràmiques objecte d’estudi, així com la distribució geogràfica tant dels jaciments com dels abrics pintats.
paraules clau:
neolític antic inicial, art esquemàtic, ceràmica cardial/impresa, Catalunya.
résumé
Nous présentons des céramiques avec décors figuratifs du Néolithique ancien initial de la Catalogne et des représentations
peintes en abris qui pourraient correspondre au même phénomène symbolique et à la même période cronoculturelle. On aborde
aussi la problématique de la caractérisation de ce phénomène, qui pourrait impliquer l’assimilation d’une grande partie de l’art
schématique, traditionnellement attribué aux périodes plus récents. Les données chronologiques fournies par les datations
absolues liées à la céramique objet d’étude sont aussi discutées, ainsi que la répartition géographique des sites avec céramique
à décor figuré et des abris peints.
mots clés
: Néolithique ancien, art schématique, céramique cardial/imprimé, Catalogne.
1. INTRODUCCIÓ
Fa poc més de trenta anys es descobriren per a l’arqueologia un
conjunt de pintures que foren estudiades i publicades sota l’epígraf
d’art macroesquemàtic (Hernández i Segura, 1985). L’apel·latiu
feu fortuna. D’igual manera ben aviat es comprovà la inqüestionable semblança d’aquelles figures antropomorfes amb algunes
representacions figuratives de la ceràmica impresa valenciana
(Martí i Hernández, 1988). A partir d’aquest moment, i a banda de permetre la datació indirecta de l’art recentment descobert,
s’anaren albirant d’altres similituds entre les representacions pintades que acompanyaven els antropomorfs (ziga-zagues, punts,
corones, estel·liformes) i les sanefes cardials i alguns motius relativament freqüents impresos com els umbons que equivaldrien
als punts pintats i d’altres més rars (estel·liformes i animalístics).
Finalment s’arribà a la conclusió que les barroques decoracions
impreses de la ceràmica dels primers neolítics peninsulars podien
tenir una lectura de caire simbòlic que les allunyava del mer sentit
decoratiu (Martí i Juan Cabanilles, 2002). D’ençà llavors i fins el
present no s’ha deturat la recerca sobre aquestes qüestions augmentant el seu nombre i la seva distribució geogràfica.
Un punt d’inflexió en la recerca fou sens dubte la descoberta i publicació dels còdols decorats procedents del nivell cardial de la cova de Chaves (Utrilla i Baldellou, 20012002; Utrilla et al., 2008). Entre aquests hi trobem tres
“orants”, en especial un de molt clar, i d’altres representacions (estel·liformes, punts, ratlles, etc.) que també han trobat
els seus paral·lels en l’art macroesquemàtic. La descoberta
va permetre ampliar la geografia de l’art del neolític antic
inicial.1 Utrilla, en parlar-ne, posa en relació els “orants” de
Chaves amb un “orant” pintat de la cova del Tabac; d’igual
manera comenta un fragment de ceràmica de la cova del Vidre
amb representacions de ziga-zagues i d’aquesta manera introdueix l’existència a Catalunya d’art macroesquemàtic i de
ceràmica impresa amb motius paral·lelitzables a les pintures
(Utrilla, 2012). Hem de dir, però, que ja amb anterioritat Martí i Juan Cabanilles havien comentat un vas de la cova Gran
de Montserrat en el mateix sentit (2002).
1
Denominem neolític antic inicial les fases c. 5500-5000 cal BC prèvies a l’Epicardial.
491
[page-n-2]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Fig. 1. Distribució de jaciments amb ceràmiques amb motius figuratius del neolític antic inicial (■) i dels abrics amb pintures (●) esmentats
en el text: 1. Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca); 2. Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix); 3. cova Gran (Collbató); 4.
cova del Toll (Moià); 5. cova de l’Or (Sant Feliu del Llobregat); 6. la Draga (Banyoles); 7. cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí);
8. cova del Vidre (Roquetes); 9. cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga); 10. cova Joan d’Os (Tartareu); 11. cova dels Vilasos (Os de
Balaguer); 12. cova del Tabac (Camarasa); 13. Les Aparets (Alòs de Balaguer); 14. Antona (Artesa de Segre); 15. Pedra de les Orenetes
(La Roca del Vallès); 16. Portell de les Lletres (Montblanc); 17. Mas del Gran (Montblanc); 18. Britus (Montblanc); 19. abric de Gallicant
(Cornudella de Montsant).
Finalment s’han incorporat diversos motius (com ara els ramiformes) que apareixen en ceràmiques impreses o no i que
trobarien el seu paral·lel en les representacions de l’art esquemàtic peninsular (Hernández i Hernández, 2013), atribuïdes tradicionalment a períodes més tardans del neolític i àdhuc de les
edats dels metalls. L’ampliació de motius amb paral·lels tant
a l’epicardial (Ten, 1979; Flors, 2009; Garcia Borja i Aguilella, 2013; Utrilla, 2013) com en el bronze inicial (Maya i Petit,
1986) desvirtua, al nostre entendre, la força de correspondència
cronocultural entre el macroesquemàtic i les ceràmiques impreses del neolític antic inicial. Per això no els tenim en compte.
492
2. LES EVIDÈNCIES EN TERRITORI CATALÀ
Un dels problemes que es presenta en el cas català a l’hora
d’identificar tant les ceràmiques com els seus paral·lels
pintats (tot i que extrapolable a altres territoris del llevant
peninsular) és el de quins motius considerem com a vàlids
per establir-ne la concordança. Pensem que limitar-nos a
uns motius concrets permet observar millor fins a quin punt
els indrets amb aquestes pintures i la procedència dels individus ceràmics amb decoracions figurades es corresponen
geogràficament (fig. 1).
[page-n-3]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
Fig. 2. Materials ceràmics esmentats al text: 1-2. Guixeres de Vilobí; 3. cova Joan d’Os; 4. Esquerda de les Roques del Pany; 5. cova
Colomera; 6. cova de la Font Major; 7-8. cova del Vidre; 9, 13 i 15. cova Gran de Collbató; 10. cova del Toll; 11-12. la Draga; 14. cova de
l’Or. Les fotografíes procedeixen de Oms (2014), excepte les de la Cova del Vidre (Bosch, 2009) i de la Cova Gran (Fons del Museu de
l’Abadia de Montserrat). Els dibuixos de la Draga procedeixen de Bosch et al. (2011), el de la cova Gran de Collbató de Baldellou et al.
(1989) i el de la cova de l’Or de Granados (1981).
2.1. les ceràmIques
Ja a la tesi doctoral d’un de nosaltres (F.X.O.) s’abordà tot i
que de manera colateral, la qüestió de las ceràmiques amb motius figuratius (Oms, 2014: 393-399) i es mostraren algunes
evidències ceràmiques que presentarien decoracions impreses
figurades i/o assimilables a les publicades en altres indrets del
llevant peninsular. En aquest sentit es van descriure un seguit
d’efectius corresponents a diversos jaciments a partir dels 32
conjunts estudiats. En la recopilació que ara presentem n’hem
afegit algun més. En total tractem 14 vasos diferents (7 amb
antropomorfs (dos d’ells d’un mateix vas), una corona, 4 amb
motius solars, un amb una garlanda, un amb un zoomorf i un
amb un geomètric) (fig. 2).
493
[page-n-4]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Endemés del casos de la cova del Vidre i de la cova Gran
de Collbató que hem mencionat, un altre motiu figuratiu ja havia estat comentat per Utrilla (2013), concretament la probable
corona o cap d’un antropomorf de la cova Colomera, fragment
ceràmic que havia estat publicat per un de nosaltres (Oms,
2008). A continuació en parlarem de tots ells.
pretat com un motiu solar (Oms, 2008) sinó, i ja ho apuntà
Utrilla encertadament, com el cap d’un orant del que surten
uns raigs o bé una corona relacionada amb un antropomorf
(Utrilla, 2013) (fig. 2.5).
2.1.1. Antropomorfs i corones
A la cova de la Font Major tenim un únic fragment ceràmic decorat amb boquique a base de franges horitzontals i inclinades
que convergeixen cap un motiu circular incomplert que podria
tractar-se d’un motiu solar (fig. 2.6). Al jaciment de La Draga
s’ha localitzat un fragment decorat amb pinta. Es tracta d’un
motiu que s’articula a partir d’un mugró al redós del qual es
disposa un cercle del que surten faixes d’impressions rectilínies
descendents i ascendents al costat de les quals hi veiem sengles
triangles invertits. Ho interpretem com un motiu solar (fig.
2.11). A la cova de Joan d’Os s’exhumà un fragment en el que
s’entreveu una decoració molt incomplerta a base d’una possible garlanda amb boquique i sota un motiu solar de perímetre
sinuós o meandriforme (fig. 2.3). Un altre exemple el trobem a
la cova Gran de Collbató; tres fragments formen un motiu circular realitzat amb cardial arrossegat al voltant d’un botó aplicat. Limita aquests cercles concèntrics un seguit d’impressions
cardials obliqües. Al voltant d’aquestes s’articulen una sèrie de
franges en diferents sentits (fig. 2.9).
En primer lloc hem de dir que cap jaciment de Catalunya
ha proporcionat una ceràmica amb una representació complerta i clara d’un antropomorf. En tots els casos es tracta
de fragments, sovint petits, que permeten entreveure parcialment figuracions que podrien assimilar-se a antropomorfs
i poca cosa més. Així tenim quatre fragments d’un mateix
vas procedent de les Guixeres de Vilobí amb una decoració
de cardial oblic que representa un motiu vertical format per
un cos massís envoltat de traces obliqües impreses a la part
superior i inferior i d’un espigat lateral (fig. 2.1); tot i que
la complicada orientació de la peça no permet assegurar-ne
la representació podria tractar-se d’una part d’un antropomorf. D’igual manera la cova del Toll lliurà dos fragments
d’un mateix vas amb tècnica incisa, cardial oblic i umbó que
representaria un cos vertical central, en bona part desaparegut, i dos sanefes en garlanda que podrien correspondre a dos
braços aixecats (fig. 2.10 ). També la cova Gran proporcionà
un gran fragment d’un vas amb coll destacat decorat amb un
cordó i impressions cardials obliqües que conformarien un
tronc del que sortirien extremitats en ziga-zaga (fig. 2.13).
Aquest fragment és el que fou citat com un possible antropomorf per Martí i Juan Cabanilles com hem dit més amunt.
Podria tractar-se d’un antropomorf del tipus “cama-obert”
descrit per Utrilla (2013). La cova del Vidre ha proporcionat també dos vasos amb decoració figurada. Un d’ells està
decorat a base de cardial oblic i impressió simple. El motiu
apareix incomplert i podria ser un antropomorf amb el tronc
central vertical del que surten dos braços alçats de tendència
rectilínia. També hi podem veure tres dits o l’esquematització
de la mà estesa del braç esquerra (fig. 2.15). El segon (Bosch,
2010) correspon al mencionat per Utrilla i integrat per aquesta dins dels antropomorfs “cama-oberts” (2013). Es tracta
d’un exemplar de vas mitjà amb perfil en “S”; al centre del
vas s’hi desenvolupa un motiu complex realitzat amb cardial
oblic i impressió simple. Es pot definir com un tronc vertical
que neix i mor en sengles franges horitzontals incises-impreses. Del cos surten tres parelles de extremitats en ziga-zaga
de desenvolupament horitzontal. Al fragment mencionat per
Utrilla cal afegir-ne un altre de representació idèntica i pertanyent al mateix vas (fig. 2.7 i 8 ). Granados publicà (1981:
149) diversos materials procedents de la cova de l’Or entre
els que destaca un fragment amb decoració impresa cardial
oblic en les que es poden veure dos troncs verticals dels que
surten en forma de ziga-zagues probables extremitats superiors i inferiors que s’ajunten (fig. 2.14), novament del tipus
antropomorf “cama-obert”. Probablement relacionada amb
un antropomorf, la cova Colomera lliurà un petit fragment
informe imprès amb un mínim de tres cercles concèntrics, del
més exterior dels quals surten vuit raigs que no completen
la totalitat del cercle. Per tant el conjunt no pot ser inter494
2.1.2. Motius solars o estel·liformes
2.1.3. Altres
En els registres que hem analitzat recentment a Catalunya (Oms,
2014), hem notat la presència molt habitual de motius en chevron, en ziga-zaga, en meandre o en d’altres figures geomètriques que, en alguns casos, podrien tenir cabuda en aquest treball
(balma de l’Espluga, cova del Bolet, cova de la Valldan, cova de
la Toralla o la Vinya d’en Pau entre molts d’altres). No obstant,
considerem que és quelcom massa estès i per tant, seria molt
agosarat per part nostra proposar-los tots com a figuracions.
Esmentarem només tres exemples, que considerem interessants
i representatius, i que podrien tenir una “explicació” figurativa.
Procedent de La Draga es recuperà un fragment ceràmic
amb decoració geomètrica que forma una retícula inacabada
que en alguns punts recorda un motiu reticulat (fig. 2.12). De
l’Esquerda de les Roques del Pany disposem de tres fragments
que formen part d’un mateix vas. Per sota d’una franja horitzontal impresa, s’hi reprodueix un motiu que clarament representa
un meandre (fig. 2.4).
Per últim, destacarem la presència d’un possible zoomorf
a les Guixeres de Vilobí (fig. 2.2), on mitjançant una tècnica
cardial obliqua en diferents posicions, podria representar una
cornamenta.
2.2. els motIus pIntats
2.2.1. Antropomorfs i corones
En l’art esquemàtic de Catalunya hi ha figures antropomorfes
de cos cilíndric i robust que s’allunyen dels esquemes de representació humana de l’art llevantí. D’igual manera no es corresponen amb les formes de les figures antropomorfes “clàssiques”
esquemàtiques que podrien assimilar-se als ramiformes o a figures molt simples com ara les creus.
[page-n-5]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
Dels antropomorfs de cos cilíndric quan en podem identificar el sexe aquest és masculí, cas dels dos del Mas del Gran (fig.
3.1) i dels dos de Britus II (fig. 3.2). També ens trobem cossos
cilíndrics i robustos formant sèries a Les Aparets II (fig. 3.3 ).
Sovint la literatura els ha anomenat digitacions per considerar
que eren simples traços realitzats amb els dits seguint un ritme
vertical paral·lel. No obstant això, en alguna ocasió podem distingir-ne l’aspecte antropomorf com ara a l’abric de Gallicant
(fig. 3.4). També considerem que és antropomòrfica una figura
del Portell de les Lletres (fig. 3.5); tot i trobar-se molt malmesa
aquesta figura conserva un braç dret aixecat i s’acompanya al
costat esquerre d’ un seguit de traços verticals.
Molt més clara i al nostre entendre amb inqüestionables
paral·lels en l’art anomenat macroesquemàtic és la representació de la cova del Tabac. Es tracta d’un antropomorf
amb els dos braços aixecats i acabats en mans en forma de
bola. S’acompanya a dreta i esquerra d’un seguit de traços
verticals i ondulants rematats amb boles que semblen repetir-se de manera equidistant (fig. 4.1). Val a dir que aquest
antropomorf ja ha estat datat al neolític antic tot comparant-
lo amb les representacions humanes pintades en els còdols
(Ch.92.13A?Ib.66) i en un bloc (Ch. 92.203) procedents de la
Cova de Chaves (Bastarás) amb els qui té similituds enormes
(Utrilla i Baldellou, 2001-02). Malauradament la millor representació rupestre d’art del neolític més antic de Catalunya
es troba malmesa per grafits moderns.
A les Aparets IV (fig. 3.6) hi trobem una figura en forma de la
lletra grega “phi” que podria ser perfectament la part superior d’un
antropomorf amb els braços aixecats. El còdol (Ch.13B’.170.48) de
Chaves té una representació que també ha estat interpretada com
una “phi”. Considerem, però agosarat encabir totes les figures en
“phi” de l’art esquemàtic (com les de Mas d’en Carles, o cova de
les Creus, ambdós a Montblanc) en una única fase cronològica, com
també les figures en forma de creu, feixos o ramiformes per molt
que aquests motius apareguin en els còdols pintats de Chaves.
També podríem posar algunes objeccions al conjunt
d’antropomorfs que ara presentem. Per exemple, els dos de Mas
del Gran que agafen amb ambdues mans un objecte allargat de
difícil identificació i que endemés semblen acompanyar-se de
diversos quadrúpedes que semblen realitzats per una mateixa
Fig. 3. Pintures de possibles antropomorfs: 1. Mas del Gran; 2. Britus II; 3. Les Aparets II; 4. Abric de Gallicant; 5. Portell de les Lletres;
6. Les Aparets IV. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990 i 1994).
495
[page-n-6]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
Fig. 4. Panell pintat de la Cova del Tabac (Camarasa). Il·lustració de DDAA (1990).
Fig. 5. Motius en “corona”: 1 i 2. Portell de les Lletres; 3. Antona III. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990 i 1994).
mà. Sovint podríem confondre alguns d’aquests cossos rectangulars, amb pocs trets humans, amb simples bandes verticals.
No obstant això els hem volgut reunir i presentar.
Pel que fa als semicercles radiats o “corones” les trobem
abastament representades al Portell de les Lletres ( fig. 5.1 i 2)
isolades o formant part d’un complex motiu en el que se’n troben tres. També ho és la representació d’un cercle seguit per
dos traços verticals que surten de la seva part inferior i que es
localitza al panell d’Antona III (fig. 5.3).
496
2.2.2. Estel·liformes i cercles concèntrics
Dins d’aquest capítol en trobem una representació molt clara
a la cova del Tabac (fig. 4.2). Està pintada amb la mateixa tonalitat ataronjada-vermellosa de l’antropomorf abans esmentat
i tal vegada tot el conjunt pintat d’aquesta cova podria formar
part d’una mateixa composició. Un estel·liforme molt semblant
el trobaríem en un dels còdols pertanyents a Chaves (Ch. 90.
11E.138.15).
[page-n-7]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
2.2.3 Altres
Sempre ha estat conceptuat com un motiu serpentiforme el que
apareix a la Pedra de les Orenetes. Dins del mateix panell hi ha
un altra representació semblant, però més curta i dues més verticals. Es tracta d’un element únic en tota la iconografia de pintura
rupestre catalana. Les representacions en ziga-zaga s’han associat
a l’art macroesquemàtic, però aquestes acostumen a aparèixer en
un nombre repetitiu. Com hem vist a la Pedra de les Orenetes
apareixen ziga-zagues verticals i horitzontals. El conjunt es troba
en molt mal estat de conservació. Tot i amb això podem dir que
les ziga-zagues verticals i la gran ziga-zaga horitzontal són del
mateix color castany-vermellós (fig. 7.1 i 2), mentre que la més
petita horitzontal és de color ataronjat. (fig. 7.3).
3. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA (fig.1)
Fig. 6. Motius de cercles concèntrics: 1. Els Vilasos; 2 i 3. Antona
II. Les il·lustracions procedeixen de DDAA (1990).
Pel que fa als motius de cercles, a la cova dels Vilasos o
dels Vilars (fig. 6.1) n’hi podem veure un fet amb quatre cercles
concèntrics incomplerts. A Antona II (fig. 6.2 i 3 ) hi trobem dos
cercles amb un doble anell concèntric.
No podem isolar les evidències suara aportades d’àmbits geogràfics més extensos com ara el Prepirineu o la vall Segre-Cinca, els quals se situen també a la comunitat autònoma d’Aragó
(Utrilla, 2013).
La relació geogràfica més evident i ja advertida per Utrilla (2012) és la de l’orant de la cova del Tabac amb el fragment ceràmic de la cova Colomera. Ambdós jaciments es
troben a una distància molt reduïda i dins el mateix context
geogràfic (Segre-Serralada del Montsec). En el mateix sentit, els motius pintats d’Antona també podrien tenir relació
amb el motiu solar de la ceràmica de la cova Joan d’Os atesa
la seva proximitat. Cal remarcar que a la cova del Tabac,
a més de les pintures ja esmentades, també s’hi documen-
Fig. 7. Panell pintat de la Roca de les Orenetes (La Roca del Vallès). Il·lustració de DDAA (1994).
497
[page-n-8]
F. X. Oms Arias, M. A. Petit Mendizàbal i F. J. López Cachero
ten un mínim de 22 vasos decorats amb clares analogies als
conjunts de la cova Colomera i de la cova Joan d’Os (Oms,
2014). No obstant, entre el registre disponible, no es troba
cap ceràmica amb figuracions.
Fora d’aquestes relacions de proximitat i temàtica la resta
de distribucions de ceràmiques i de motius pintats no sembla correspondre’s massa geogràficament. En un àrea amb alta
densitat de ceràmiques figuratives com és el prelitoral central
(Guixeres, Or, Toll, Gran de Collbató), hi ha també la presència de llocs pintats amb trets esquemàtics, tot i que els motius
allà documentats no semblen tenir relació amb les ceràmiques
figuratives. Al Vallès, la Pedra de les Orenetes apareix isolada
i només sembla presentar afinitats amb L’Esquerda de les Roques del Pany situada força distant. A la Conca de Barberà, els
nombrosos exemples d’art esquemàtic als voltants de Montblanc només troben proximitat amb el fragment figuratiu de
la Font Major.
Com veiem la coincidència és escassa, tot i que pensem que
la cerca aprofundida dels registres podria completar el mapa i
millorar la possible relació geogràfica.
4. LA CRONOLOGIA
Els jaciments dels quals procedeixen les ceràmiques tractades
en aquest treball, compten en algunes ocasions, amb datacions
radiocarbòniques. A les Guixeres de Vilobí i a la cova del Toll
n’hi ha de disponibles que es localitzen en el primer tram de la
seqüència catalana del neolític antic. La resta de conjunts datats es situen dins una fase avançada del neolític antic inicial:
la cova de la Font Major, la Draga, la cova del Vidre i la cova
Colomera en són els exemples disponibles (taula 1).
Observem un mínim de dues tradicions culturals a Catalunya. Per una banda, els fragments de la cova Colomera s’integren
bé dins el neolític antic de ceràmiques impreses/boquique, mentre que la resta de fragments/jaciments ben datats es relacionen de manera més clara amb la tradició cardial. Els individus/
jaciments sense estratigrafia ni datació absoluta segueixen la
mateixa pauta: les evidències de la cova de l’Or i de la cova
Gran de Collbató s’integren dins de l’esfera cardial, mentre que
la de la cova Joan d’Os presenta clares analogies amb la cova
Colomera (Oms, 2014).
Per tant, podem veure com les ceràmiques amb motius figuratius que trobem a Catalunya apareixen des del primer moment del
neolític i també en un estadi més avançat del neolític antic, sempre
dins del que hem anomenat neolític antic inicial (c. 5500-5000 cal
BC) anterior a l’epicardial; els veiem tant en conjunts de clares analogies cardials com vinculades al neolític continental (Oms, 2014).
5. CONCLUSIONS
Hem presentat un conjunt de ceràmiques en les quals observem
motius figuratius amb el ben entès que, donada l’alta fragmentació dels vasos, sovint resulta molt difícil descriure’ls i assegurar-ne la representació figurada. Podríem haver-ne afegit algunes més, amb motius verticals que recorden elements de tipus
vegetal, chevrons, en ziga-zaga, en meandre o en d’altres figures
geomètriques, però hem preferit ser prudents al respecte. Estem
segurs que en un futur algunes de les ceràmiques ara presentades es rebutjaran i d’altres s’afegiran a l’inventari.
Pel que fa als motius pintats que hem triat són aquells que
hem pogut paral·lelitzar amb les decoracions ceràmiques comentades. També aquí hem procurat ser restrictius per tal de
ser el més rigorosos possibles. Si en un futur s’afegeixen nous
motius ceràmics probablement podran sumar-se noves pintures.
Per exemple els denominats pectiniformes verticals o els ramiformes podrien associar-se als abans esmentats possibles motius
vegetals. També succeeix el mateix amb alguna representació
de triangles com ara els de Britus I i II (DDAA, 1994).
Pensem que hi ha representacions com ara “l’orant” de la
cova del Tabac que són inqüestionables i estilísticament molt
semblants a les representacions de Chaves tot prefigurant una
possible “província” estilística prepirinenca amb característiques
pròpies respecte del macroesquemàtic “clàssic” alacantí.
Certament queda molt camí per recórrer. Nosaltres només
hem volgut presentar alguns elements per tal d’iniciar-ne el debat i sobretot la cerca. La revisió dels vells fons i de les ceràmiques procedents d’excavacions recents que no hem pogut consultar, segur que forniran nous exemples d’elements figuratius
que contribuiran a fixar aquest fenomen, cronoculturalment ben
establert, del neolític antic inicial de Catalunya. Segurament llavors es podrà dibuixar també millor la geografia de la “província” cultural del nord-est peninsular.
Taula 1. Datacions radiocarbòniques de jaciments amb ceràmiques que tenen motius figuratius.
Jaciment
Mostra
Referència
Data BP
Var.
Cal BC 2σ
Bibliografia
Guixeres A
Toll IIb
Toll IIb
Font Major Ig
Draga E5 fogar
Draga sector B
Draga sector C
Vidre II-fogar
Colomera CE14
Colomera CE13
Colomera CE12
Ovis aries
Ovis aries
Ovis aries
Ovis aries
Llavor
Llavor
Llavor
Carbons
Triticum a/d
Triticum a/d
Buxus s.
OxA-26069
OxA-26070
OxA-26071
Beta-317705
OxA20234
OxA20232
Beta278256
Beta58934
OxA-23634
Beta-240551
Beta-248523
6458
6425
6390
6310
6127
6121
6170
6180
6170
6150
6020
38
35
34
40
33
33
40
90
30
40
40
5485 - 5342
5474 - 5330
5469 - 5315
5367 - 5215
5210 - 4981
5208 - 4961
5221 - 5000
5326 - 4851
5216 - 5031
5216 - 4993
5011 - 4799
Oms et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Cebrià et al., 2014
Bosch et al., 2011
Bosch et al., 2011
Bosch et al., 2011
Morales et al., 2010
Oms et al., 2012
Oms et al., 2012
Oms et al., 2012
498
[page-n-9]
Motius figuratius en la ceràmica del neolític antic inicial i art (macro)esquemàtic a Catalunya
NOTA
Aquest treball ha estat dut a terme en el marc dels projectes
2014SGR-108 de la Generalitat de Catalunya, HAR2011-26193
del Ministerio de Ciencia e Innovación i HAR2013-48010-P del
Ministerio de Economía y Competitividad. Agraïm als organitzadors d’aquest homenatge la oportunitat de participar-hi amb el
present treball.
BIBLIOGRAFIA
BALDELLOU, V.; MESTRES, J.; MARTÍ, B. i JUAN CABANILLES, J. (1989): El neolítico antiguo. Los primeros agricultores y ganaderos en Aragón, Cataluña y Valencia. Diputación de
Huesca, 166 p.
BOSCH, J. (2010): “Representaciones antropomorfas muebles del
neolítico en Cataluña: primeros ídolos oculados”. A C. Cacho,
R. Maicas, J.A. Martos i E. Galán (coord.): Ojos que nunca se
cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas (Madrid,
2009). Museo Arqueológico Nacional, Madrid, p. 13-38.
BOSCH, À.; CHINCHILLA, J. i TARRÚS, J. (2011): El poblat lacustre del neolític antic de la Draga. Excavacions 2000-2005. Generalitat de Catalunya (Monografies del CASC 9), Girona, 256 p.
CEBRIÀ, A.; FONTANALS, M.; MARTÍN, P.; MORALES, J.I.;
OMS, F.X.; RODRÍGUEZ-HIDALGO, A.; SOTO, M. i VERGÉS,
J.M. (2014): “Nuevos datos para el Neolítico antiguo del NE
peninsular procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y
de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí, Tarragona)”.
Trabajos de Prehistoria, 71 (1), Madrid, p. 137-148.
DDAA (1990): Inventari del Patrimoni arqueològic de Catalunya.
Corpus de Pintures rupestres. Volum I, La Conca del Segre.
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 13 fasc.
DDAA (1994): Inventari del Patrimoni arqueològic de Catalunya.
Corpus de Pintures rupestres. Volum II, Àrea Central i
Meridional. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 19 fasc.
FLORS, E. (2009): “Los materiales cerámicos neolíticos en Costamar”. A E. Flors (coord.): Torre la Sal (Ribera de Cabanes,
Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria
hasta el medioevo. Servei d’Investigacions Arqueològiques i
Prehistòriques, Diputació de Castelló (Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8), Castelló, p. 271-299.
GARCIA BORJA, P. i AGUILELLA, G. (2014): “El vas decorat”.
A G. Aguilella, D. Roman, P. Garcia Borja (ed.): La Cova dels
Diablets (Alcalà de Xivert, Castelló). Prehistòria a la serra
d’Irta. Diputació de Castelló, Castelló, p. 17-28.
GRANADOS, O. (1981): “Notas sobre el neolítico en la Cueva de
l’Or (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona)”. El Neolític a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat (Montserrat 1980). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Tortosa, p. 145-160.
HERNÁNDEZ PÉREZ, M.S. i SEGURA MARTÍ, J.M. (1985):
Pinturas rupestres esquemáticas en las estribaciones de la Sierra de Benicadell, Vall d’Albaida (Valencia). Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 82), Valencia, 76 p.
HERNÁNDEZ, G. i HERNÁNDEZ, M.S. (2013): “Art rupestre a
l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kioto”.
Catalan Historical Review, 6, Barcelona, p. 129-146.
MARTÍ, B. i HERNÁNDEZ, M.S. (1988): El Neolític Valencià. Art
rupestre i cultura material. Servei d’Investigació Prehistòrica,
Diputació de València, València, 114 p.
MARTI, B. i JUAN CABANILLES, J. (2002): “La decoració
de les ceràmiques neolítiques i la seua relació amb les pintures rupestres dels abrics de la Sarga”. A M. Hernández i J.M.
Segura (coords.): La Sarga. Arte rupestre y territorio. Ajuntament d’Alcoi i Caja de Ahorros del Mediterráneo, Alcoi,
p. 147-170.
MAYA, J.L. i PETIT, M.A. (1986): “El grupo del Nordeste. Un
nuevo conjunto de cerámicas con boquique en la Península Ibérica”. Anales de Arqueología y Prehistoria de la Universidad de
Murcia, 2 , Murcia, p. 49-71.
MORALES, J.I.; FONTANALS, M.; OMS, F.X. i VERGÉS,
J.M. (2010): “La chronologie du Néolithique ancien cardial du
nord-est de la Péninsule Ibérique. Datations, problématique et
méthodologie”. L’Anthropologie, 114, París, p. 427-444.
OMS, F.X. (2008): “Caracterització tècnica, tipològica i cronològica
de les ceràmiques del Neolític antic de la Cova Colomera
(Prepirineu de Lleida)”. Archivo de Prehistoria Levantina,
XXVII, València, p. 51-80.
OMS, F.X. (2014): La neolitització del nord-est de la Península
Ibèrica a partir de les datacions de 14C i les primeres ceràmiques impreses c. 5600-4900 cal BC. Tesis doctoral, Universitat
de Barcelona, 472 p.
OMS, F.X.; PETIT, M.A.; MORALES, J.I. i GARCÍA, M.S.
(2012): “Le processus de néolithisation dans les Pyrénées orientales. Occupation du milieu, culture matérielle et chronologie”.
Bulletin de la Société Préhistorique Française, 109 (4), París,
p. 651-670.
OMS, F.X.; ESTEVE, X.; MESTRES, J.; MARTÍN, P. i MARTINS,
H. (2014): “La neolitización del nordeste de la Península Ibérica:
datos radiocarbónicos y culturales de los asentamientos al aire
libre del Penedès”. Trabajos de Prehistoria 71 (1), Madrid,
p. 43-56.
TEN, R. (1979): “Aproximació a l’estudi del neolític antic final al
Vallès”. Pyrenae 15-16, Barcelona, p. 21-41.
UTRILLA, P. (2012): “Caminos para el neolítico aragonés. La
aportación del radiocarbono y del arte rupestre”. A M. Borrell,
F. Borrell, J. Bosch, X. Clop i M. Molist (ed.): Congrés Internacional Xarxes al Neolític (Gavà-Bellaterra 2011). Ajuntament
de Gavà, Gavà, p. 555-563.
UTRILLA, P. (2013): “Arte esquemático en la cuenca del Ebro
2: extensión, paralelos muebles y yacimientos asociados”. A J.
Martínez i M. Hernández (ed.): II Congreso de Arte Rupestre
Esquemático en la Península Ibérica (Comarca de los Vélez,
2010). Grupo de Desarrollo Rural de los Vélez, Almería, 2010,
p. 223-242.
UTRILLA, P. i BALDELLOU, V. (2001-2002): “Cantos pintados
neolíticos de la Cueva de Chaves (Bastaras, Huesca)”. Saldvie,
II, Zaragoza, p. 45-126.
UTRILLA, P.; LORENZO, J.I.; BALDELLOU, V.; SOPENA, M.C.
i AYUSO, P. (2008): “Enterramiento masculino en fosa, cubierto
de cantos rodados, en el Neolítico antiguo de la Cueva de Chaves”. A M.S. Hernández, J.A. Soler i J.A. López Padilla (ed.): IV
Congreso del Neolítico Peninsular (Alacant, 2006), vol. 2. Museo
Arqueológico de Alicante - MARQ, Alacant, p. 131-140.
499
[page-n-10]